SEGRE: Lleida, així sí.
Els de Raventós trenquen una mala ratxa de quatre derrotes consecutives i guanyen a la complicada pista del La Palma.
Sergi Caufapé / Santa Cruz de La Palma
El Lleida Bàsquet va donar ahir la sorpresa a la pista del La Palma, una de les més complicades de la categoria, encara que, tot s'ha de dir, no té la mateixa pressió que la de Miraflores. Al Multiusos, els de Raventós van posar fi a una ratxa de quatre derrotes consecutives, amb un canvi d'actitud notable i van demostrar que també són capaços del millor, com ho van ser del pitjor la setmana passada davant del Tarragona.
El Lleida Bàsquet va començar el partit molt concentrat, sobretot en defensa, disposat a rentar la pobra imatge que va oferir en l'última jornada davant del Tarragona. La zona que va proposar l'equip de Raventós va posar en dificultats el La Palma, que no trobava la manera de superar-la. No obstant, el Lleida vivia de la bona sortida a la pista de dos homes clau, Mohammed i Manzano. Els blaus, ahir de blanc, van tindre mínimes rendes de tres punts. Va ser desaparèixer Mohammed i Manzano de la pista i fer-ho de la mateixa manera tot el Lleida Bàsquet. També és cert que al La Palma li van començar a entrar els llançaments de tres que fins llavors havia fallat. A poc a poc, els locals van anar agafant avantatge en el marcador fins a anar-se'n al final del primer quart amb una còmoda renda de cinc punts (17-12).
No va millorar el Lleida Bàsquet en l'arrencada del segon quart, Corei Brewer no havia solucionat res ni tampoc Dani Pérez en la direcció. En canvi, els canaris continuaven molt fins en el llançament exterior i van fer molt mal als lleidatans en aquesta faceta. El La Palma va anar augmentant l'avantatge al marcador fins a aconseguir un preocupant 28-19, ja no només per la diferència de nou punts, sinó perquè el Lleida Bàsquet estava horrible en atac.
Raventós va demanar temps mort en el moment apropiat, aquesta vegada sí, i va semblar que els jugadors reaccionaven a poc a poc. El tècnic fins i tot va fer entrar Oriol Jorge, fins ahir sentenciat a la banqueta, per buscar una reacció. Aquesta va arribar de la mà dels inspirats Ambres, molt més actiu, i Marc Rubio, des de la línia de tirs lliures i també des de la línia de tres, ja que seu va ser el primer i únic triple del Lleida Bàsquet a la primera meitat. Gràcies a aquest triple de Rubio, els de Raventós van tornar a ficar-se en el partit (30-28). No obstant, hi havia un greu problema en les definicions en atac. Els lleidatans anaven camí de batre el seu rècord històric negatiu d'anotació. Una de les claus va ser que Curtis no estava apareixent en el rebot, ja li havien assenyalat dos personals, i també que als jugadors els va entrar pudor a l'hora de llançar de tres (1 de 8), al contrari del La Palma, que va veure en el llançament exterior l'única arma per derrotar una fèrria defensa lleidatana.
El mateix guió a l'inici de la segona meitat, amb Mohammed de nou en el partit i amb Marc Rubio liderant l'equip, que va aconseguir els quatre punts de diferència (33-37) després d'un triple de l'escorta català. No obstant, els canaris no estaven disposats a tirar el partit i van reaccionar de seguida amb un parcial de 8-0 per tornar a tindre el control. Va aparèixer llavors l'encert de Manzano, que va fer que els lleidatans obtinguessin la seua màxima de cinc punts després d'un dels seus triples (45-50). Però el La Palma va fer una petita estirada al final del tercer quart per entrar a l'últim amb el marcador empatat (50-50).
Quan semblava que el Lleida Bàsquet tenia controlat el partit, llavors va reaparèixer el millor Curtis. D'aquesta manera, els lleidatans van aconseguir de nou els cinc punts d'avantatge (53-58), però una doble tècnica a Óscar García va tornar l'emoció al partit. Els nervis van ser la tònica dels últims cinc minuts, en els quals s'havia de decidir el guanyador per detalls. Al final, la moneda va caure del costat dels lleidatans, que van lluitar fins al final per demostrar que també són un equip. Quan volen.
Sergi Caufapé / Santa Cruz de La Palma
El Lleida Bàsquet va donar ahir la sorpresa a la pista del La Palma, una de les més complicades de la categoria, encara que, tot s'ha de dir, no té la mateixa pressió que la de Miraflores. Al Multiusos, els de Raventós van posar fi a una ratxa de quatre derrotes consecutives, amb un canvi d'actitud notable i van demostrar que també són capaços del millor, com ho van ser del pitjor la setmana passada davant del Tarragona.
El Lleida Bàsquet va començar el partit molt concentrat, sobretot en defensa, disposat a rentar la pobra imatge que va oferir en l'última jornada davant del Tarragona. La zona que va proposar l'equip de Raventós va posar en dificultats el La Palma, que no trobava la manera de superar-la. No obstant, el Lleida vivia de la bona sortida a la pista de dos homes clau, Mohammed i Manzano. Els blaus, ahir de blanc, van tindre mínimes rendes de tres punts. Va ser desaparèixer Mohammed i Manzano de la pista i fer-ho de la mateixa manera tot el Lleida Bàsquet. També és cert que al La Palma li van començar a entrar els llançaments de tres que fins llavors havia fallat. A poc a poc, els locals van anar agafant avantatge en el marcador fins a anar-se'n al final del primer quart amb una còmoda renda de cinc punts (17-12).
No va millorar el Lleida Bàsquet en l'arrencada del segon quart, Corei Brewer no havia solucionat res ni tampoc Dani Pérez en la direcció. En canvi, els canaris continuaven molt fins en el llançament exterior i van fer molt mal als lleidatans en aquesta faceta. El La Palma va anar augmentant l'avantatge al marcador fins a aconseguir un preocupant 28-19, ja no només per la diferència de nou punts, sinó perquè el Lleida Bàsquet estava horrible en atac.
Raventós va demanar temps mort en el moment apropiat, aquesta vegada sí, i va semblar que els jugadors reaccionaven a poc a poc. El tècnic fins i tot va fer entrar Oriol Jorge, fins ahir sentenciat a la banqueta, per buscar una reacció. Aquesta va arribar de la mà dels inspirats Ambres, molt més actiu, i Marc Rubio, des de la línia de tirs lliures i també des de la línia de tres, ja que seu va ser el primer i únic triple del Lleida Bàsquet a la primera meitat. Gràcies a aquest triple de Rubio, els de Raventós van tornar a ficar-se en el partit (30-28). No obstant, hi havia un greu problema en les definicions en atac. Els lleidatans anaven camí de batre el seu rècord històric negatiu d'anotació. Una de les claus va ser que Curtis no estava apareixent en el rebot, ja li havien assenyalat dos personals, i també que als jugadors els va entrar pudor a l'hora de llançar de tres (1 de 8), al contrari del La Palma, que va veure en el llançament exterior l'única arma per derrotar una fèrria defensa lleidatana.
El mateix guió a l'inici de la segona meitat, amb Mohammed de nou en el partit i amb Marc Rubio liderant l'equip, que va aconseguir els quatre punts de diferència (33-37) després d'un triple de l'escorta català. No obstant, els canaris no estaven disposats a tirar el partit i van reaccionar de seguida amb un parcial de 8-0 per tornar a tindre el control. Va aparèixer llavors l'encert de Manzano, que va fer que els lleidatans obtinguessin la seua màxima de cinc punts després d'un dels seus triples (45-50). Però el La Palma va fer una petita estirada al final del tercer quart per entrar a l'últim amb el marcador empatat (50-50).
Quan semblava que el Lleida Bàsquet tenia controlat el partit, llavors va reaparèixer el millor Curtis. D'aquesta manera, els lleidatans van aconseguir de nou els cinc punts d'avantatge (53-58), però una doble tècnica a Óscar García va tornar l'emoció al partit. Els nervis van ser la tònica dels últims cinc minuts, en els quals s'havia de decidir el guanyador per detalls. Al final, la moneda va caure del costat dels lleidatans, que van lluitar fins al final per demostrar que també són un equip. Quan volen.
<< Home