EL PUNT: Les illes afortunades?
El Girona sempre ha perdut a les Canàries des que milita en la LEB Or. L'últim triomf ha donat tranquillitat i confiança al grup, consistent a fora. Tot i les quatre derrotes que enllaça, La Palma és un rival amb arguments.
JORDI PRAT / GIRONA
Ja sigui pel canvi de clima, pel llarg viatge o, senzillament perquè no ha estat prou bé quan hi ha jugat, el bagatge del Girona a les Canàries des que milita en la LEB Or és desolador: 0-4. Ni contra La Laguna –ara Canàries–, el Tenerife o La Palma, el seu rival d'avui, ha pogut esquerdar fins ara la petita malastrugança a l'arxipèlag. Aquest vespre, en tindrà una altra oportunitat i, a més, buscarà consolidar un xic més la posició en play-off, que ocupa des de fa ja set jornades. A tan sols quatre partits d'arribar a la meitat de la lliga, els de Ricard Casas tenen difícil igualar el registre de fa un any –10-7, pel 6-7 d'ara–, però la trajectòria traçada és notable i la competitivitat, una garantia.
I, lluny de Fontajau, els gironins han donat mostres de ser un corcó. I no només perquè és un dels cinc equips que no ofereixen balanç negatiu a domicili –en el seu cas, un 3-3–, sinó perquè també ha tingut a tocar el triomf a pistes de la dificultat del Canàries (6-1 a casa) o del Lleó (6-0).
Desinflada.
A La Palma, ni ells esperaven un inici tan pletòric. Després de quedar-se a les portes del play-off el curs passat –el Girona els en va fer fora– i passar un estiu amb neguit econòmic, moure's entre l'aristocràcia de la lliga en la jornada nou (cinquè i 7-2) era tota una fita. A banda de l'ull clínic per fitxar, el club també s'alimenta dels elements que li brinda el Gran Canària d'ACB, amb el qual hi ha una estreta col·laboració. Gràcies a ella, han arribat el tècnic Carlos Frade, que era un dels ajudants de Pedro Martínez el curs passat; l'holandès Schaftenaar, Palacios –aquest és el segon curs– i els joves Alvarado i López. A tot això, han apuntalat la plantilla amb Dani Rodríguez (CBT) i el Odiakosa, pivot nigerià procedent d'Illinois (NCAA).
El grapat de canvis no van tenir cap efecte en l'arrencada, ni tampoc ara, que l'equip enllaça quatre derrotes. Tot i això, tres han estat per només un o dos punts, cosa que reflecteix un alt grau competitiu. Es tracta d'un equip molt físic, intens al darrere i que mira de llançar el contraatac si en té la més mínima possibilitat, cosa que li permet jugar amb molt de ritme i ser el tercer millor atac de LEB Or (79,6). El Girona és el segon (80,9), superat només per l'Osca. A la seva pista –no és el vell pavelló de Miraflores, sinó el Multiusos de Santa Cruz de la Palma–, hi han obtingut un 4-2 fins ara, amb derrotes ajustades contra el Navarra i el Lleida.
Ricard Casas, ENTRENADOR DEL GIRONA FC
«El repte és gran i, per assumir-lo, hem de tenir consciència d'això. Els seus últims resultats no indiquen que estan en mala ratxa. No han fet cap mal partit»
«Són jugadors ràpids, que corren la pista, amb quatre pivots agressius, que pressionen molt en defensa. Tot això s'ha de saber suportar. La dinàmica del seu joc exterior també és bastant perillosa»
«El referent de Lleó ens pot servir. Tots dos són equips que juguen oberts, amb molta transició, però aquest equip és molt més físic. Per això, la concentració que ens caldrà haurà de ser com a mínim igual que la de Lleó, o més alta»
Carlos Frade ENTRENADOR DE LA PALMA
«El Girona és un equip amb arguments per guanyar en qualsevol lloc i, de fet, els resultats a fora ho diuen clarament. L'experiència i la qualitat de molts jugadors el converteixen en un equip molt i molt complicat»
«No sento pressió per haver de guanyar. El que em preocupa és que l'equip treballi bé i millori»
JORDI PRAT / GIRONA
Ja sigui pel canvi de clima, pel llarg viatge o, senzillament perquè no ha estat prou bé quan hi ha jugat, el bagatge del Girona a les Canàries des que milita en la LEB Or és desolador: 0-4. Ni contra La Laguna –ara Canàries–, el Tenerife o La Palma, el seu rival d'avui, ha pogut esquerdar fins ara la petita malastrugança a l'arxipèlag. Aquest vespre, en tindrà una altra oportunitat i, a més, buscarà consolidar un xic més la posició en play-off, que ocupa des de fa ja set jornades. A tan sols quatre partits d'arribar a la meitat de la lliga, els de Ricard Casas tenen difícil igualar el registre de fa un any –10-7, pel 6-7 d'ara–, però la trajectòria traçada és notable i la competitivitat, una garantia.
I, lluny de Fontajau, els gironins han donat mostres de ser un corcó. I no només perquè és un dels cinc equips que no ofereixen balanç negatiu a domicili –en el seu cas, un 3-3–, sinó perquè també ha tingut a tocar el triomf a pistes de la dificultat del Canàries (6-1 a casa) o del Lleó (6-0).
Desinflada.
A La Palma, ni ells esperaven un inici tan pletòric. Després de quedar-se a les portes del play-off el curs passat –el Girona els en va fer fora– i passar un estiu amb neguit econòmic, moure's entre l'aristocràcia de la lliga en la jornada nou (cinquè i 7-2) era tota una fita. A banda de l'ull clínic per fitxar, el club també s'alimenta dels elements que li brinda el Gran Canària d'ACB, amb el qual hi ha una estreta col·laboració. Gràcies a ella, han arribat el tècnic Carlos Frade, que era un dels ajudants de Pedro Martínez el curs passat; l'holandès Schaftenaar, Palacios –aquest és el segon curs– i els joves Alvarado i López. A tot això, han apuntalat la plantilla amb Dani Rodríguez (CBT) i el Odiakosa, pivot nigerià procedent d'Illinois (NCAA).
El grapat de canvis no van tenir cap efecte en l'arrencada, ni tampoc ara, que l'equip enllaça quatre derrotes. Tot i això, tres han estat per només un o dos punts, cosa que reflecteix un alt grau competitiu. Es tracta d'un equip molt físic, intens al darrere i que mira de llançar el contraatac si en té la més mínima possibilitat, cosa que li permet jugar amb molt de ritme i ser el tercer millor atac de LEB Or (79,6). El Girona és el segon (80,9), superat només per l'Osca. A la seva pista –no és el vell pavelló de Miraflores, sinó el Multiusos de Santa Cruz de la Palma–, hi han obtingut un 4-2 fins ara, amb derrotes ajustades contra el Navarra i el Lleida.
Ricard Casas, ENTRENADOR DEL GIRONA FC
«El repte és gran i, per assumir-lo, hem de tenir consciència d'això. Els seus últims resultats no indiquen que estan en mala ratxa. No han fet cap mal partit»
«Són jugadors ràpids, que corren la pista, amb quatre pivots agressius, que pressionen molt en defensa. Tot això s'ha de saber suportar. La dinàmica del seu joc exterior també és bastant perillosa»
«El referent de Lleó ens pot servir. Tots dos són equips que juguen oberts, amb molta transició, però aquest equip és molt més físic. Per això, la concentració que ens caldrà haurà de ser com a mínim igual que la de Lleó, o més alta»
Carlos Frade ENTRENADOR DE LA PALMA
«El Girona és un equip amb arguments per guanyar en qualsevol lloc i, de fet, els resultats a fora ho diuen clarament. L'experiència i la qualitat de molts jugadors el converteixen en un equip molt i molt complicat»
«No sento pressió per haver de guanyar. El que em preocupa és que l'equip treballi bé i millori»
<< Home